Verdaguer, també contra Eurovegas

Perdoneu l’anacronisme, però em vaig trobar aquest fragment en un llibre que estava corregint i com que aquell dia el bisbe de Sant Feliu havia dit que l’Eurovegas és degradant per a la persona humana, no vaig poder evitar fer el link en zero coma (ara s’hi ha afegit l’abat de Montserrat, visca!). El fragment correspon al pròleg de la traducció de Nerto, de Frederic Mistral, i us el puc oferir gràcies a la bilioteca virtual Miguel de Cervantes. Ortografio una miqueta el text.

Mes, sobretot, [al diable] li agraden les joguines que fan caure d’esquena els més valents i presumits dins les flames de l’infern; lo joc, que cria los renegadors, los goluts, los deshonestos, los plagues, los ganduls, los usurers, los estafes; lo joc, que mena, per mals camins, al precipici, a la disbauxa; lo joc, que fa descristianisar, que fa sobre les cases arrunades créixer l’ortiga i la calcida; lo joc, que fa los parricides.

Gentils lectors, amb tot això me sabria greu que agafàsseu por: si lo monstre és fi, no és pas l’amo; i per aquell que vol lluitar hi ha sempre medi de vence’l.

Suposo que heu notat que he escrit descristianisar, i no descristianitzar, i m’hi jugo un pèsol que teniu pares o avis que diuen generalisar, desmoralisar, etcètera. Doncs si em permeteu fer-me el pedantet, us explico que la pronúncia amb la essa sonora era la més habitual al començament del segle XX, però Fabra pensava que el català, si no hagués tingut la interferència del castellà, hauria evolucionat cap a la pronúncia africada, de manera que va optar per fer-nos escriure tz i avall. Ho trobareu explicat breument en aquestes dues fitxes d’en Miquel Boronat (fitxa 1 i fitxa 2), i de manera més extensa en aquest article de l’August Rafanell. Fabra mateix també ho explica en una conversa molt aclaridora, però ja em perdonareu que l’he buscada com un boig i no l’he sabuda trobar.

Per cert, el llibre on surt aquest fragment és De Verdaguer a Ferrater, de Narcís Garolera, i quan tingui un moment en parlarem, perquè té un o dos articles molt i molt interessants sobre els correctors de Pla.