dimarts, 30 d’octubre del 2012

La invenció de la pintura



A Corint, una jove dama va inventar la pintura accidentalment quan, la vigília de la partida de l’amant, va projectar la seva ombra en un mur a la llum d’una espelma i en va seguir el contorn amb un carbonet. El moviment d’un traç per fixar una ombra. Una història d’amor entre un traç i una ombra.


Del Llibre d’absències d’Antoni Marí


diumenge, 14 d’octubre del 2012

Ja ha nascut en Biel!

Doncs sí sí, aquests dies no he pogut escriure gaire perquè ha nascut el nostre primer nano i el pobrissó s’ha hagut de passar uns dies a la incubadora perquè s’ha avançat cinc setmanes. A l’hospital la criatura es passava el dia dormint, i en broma els comentàvem a les infermeres que si arribàvem a casa i no parava de plorar els el tornaríem, i pel camí que anem ho haurem de fer —o aprendre a fer de pares, que també estaria bé. De moment acabem de descobrir la gran utilitat de la pipa, aka xumet.

En fi, que aprofitant les previsibles nits d’insomni espero posar-me al dia amb el fotimer d’articles que tinc pendents. De moment us comento que les infermeres —com a mínim les que em van tocar— són unes grans aficionades als best-sellers, i dues en concret estaven enganxadíssimes a Cinquanta ombres d’en Grey, exponent del que en diuen mummy porn, que es veu que s’està venent a base de bé. A can 62 també hem publicat un llibre d’aquesta mena, No t’amago res, de Sylvia Day, i molt molt aviat en sortirà un altre de la mateixa autora, Reflectida en tu (que també l’havia de corregir jo, però el naixement d’en Biel va fer que Columna hagués de córrer a buscar un altre corrector). Ja us podeu imaginar de què va —sexe amunt sexe avall, sense tallar-se gaire—, però jo personalment em quedo amb Els quaderns d’en Marc, que hi ha més teca i va més al gra (ja se sap, els homes som així de limitats). Per cert, que acabo de descobrir que l’editorial El Llamp, tot i que ja no publica, té web, i que se’n poden adquirir els llibres per Internet (Els quaderns d’en Marc no hi és; diria que l’última edició que se’n va fer és de La Magrana, l’any 2001, i pel que diu La Central sembla que està descatalogat).

Ah sí, no ens n’oblidéssim: la foto del reiet de la casa! Sort que ha sortit tan guapo com la dona, que si no...