Quan els diccionaris ens fan equivocar... el cas del somriure ampli (o ample)

Bé, per ser justos hem de dir que no és que els diccionaris ens facin equivocar —no en aquest cas, com a mínim—, el que ens fa equivocar és la nostra ignorància. Vaja, tant se val, el cas és que en les traduccions és relativament freqüent trobar-se l’expressió «somriure ample/ampli» i jo mai no ho havia tocat (ni m’hi havia fixat, em sembla, de fet) fins que un bon dia, remenant el diccionari buscant vés a saber què, vaig anar a parar a l’entrada somriure, i un pèl més avall, a somriure d’orella a orella, que està definit com «somriure molt ampli»... i aquí ve quan l’espifiem. Per què ampli i no ample?, em vaig preguntar, suposo que perquè ampli, ara sí, em devia sonar malament. I me’n vaig anar a buscar les definicions de totes dues paraules, que teniu aquí i aquí. Me les vaig mirar i remirar i recontramirar, una vegada i una altra... Conclusió? Impossible saber si a somriure li escau ampli o ample o tots dos. Bé, de fet mirant les definicions sembla que li hagi d'escaure ample, per allò de «que té una amplària considerable», però el cas és que a la definició de somriure d’orella a orella la paraula que es feia servir era ampli... Ja la tenim armada. Dues definicions prou... mmmm... àmplies per fer-te dubtar, un diccionari que escriu «ampli» on la meva intuïció hauria escrit «ample» i un corrector massa cartesià per entendre que si totes dues definicions encaixen potser és que totes dues paraules són bones.

Bé, sigui com sigui us explico el resultat de tot plegat: com que el DGLC definia somriure d’orella a orella com «somriure molt ampli», jo em vaig agafar a aquesta definició com si fos la paraula de Déu i des d’aleshores em vaig dedicar a canviar alegrement tots els «somriures amples» que trobava, visca, visca! Fins que un bon dia traductor em va fer notar que potser m’ho havia pres massa a la valenta, tot plegat, i que m’estava dedicant a remenar amples que no tocaven... i jo vaig tornar a mirar-m’ho, i per més que consultava materials no en treia l’entrellat, i recordant-me de la mare de tots els lingüistes del món perquè no tenim un diccionari descriptiu, i... calla! Sí que tenim un diccionari descriptiu! Ets més burro que manat a fer, que diu mon pare. I vaig allí, i busco ampli, i trobo moltes accepcions que no m’interessen i una que sí: «Ampli: ample/5». I a «Ample/5»: «[Moviment]1 que descriu una trajectòria ampla. gest ~, moviment ~, somriure ~». I aquí et cau l’ànima als peus, i se t’encenen les galtes pensant en el munt d’«amples» perfectament correctes que has mutilat i penses que una vegada més t’has passat de llest. I fi del post, i perdó als traductors damnificats.

Aquí em teniu llegint una mica abans d’anar a dormir.

PD: Dic que l’expressió «somriure ampli/ample» me la solc trobar en traduccions perquè en originals catalans juraria que m’hi trobo més l’expressió «gran somriure» o «somriure d’orella a orella», que dit sigui de passada a mi m’agrada més... però després d’explicar el que acabo d’explicar suposo que el que m’agradi a mi o em deixi d’agradar és bastant igual xD

PD2: Per cert, redactant el post he descobert que la paraula cartesià en el sentit de ’capquadrat’ no surt als diccionaris normals, només al DDLC. No ho hauria dit mai, i he estat a punt de no escriure-la perquè no sortia al DGLC... justament en aquest post. Més burro que manat a fer, sí senyor.