Bé, entre criatures, festes i feina tinc una mica abandonat el bloc, però juro i perjuro que a partir d’ara mirarem de trobar temps per actualitzar-lo amb una mica més de regularitat.
Avui, un breu apunt sobre una paraula que em va descobrir mon pare el dia de Reis. Mentre tenia en Biel als braços, i veient-lo així refetot i amb una papada que a qualsevol altra edat provocaria la prohibició immediata del tabac, el cafè, l’alcohol i el bon menjar, em va dir, amb la bavona caient-nos per la comissura dels llavis: «Saps com en diuen, dels nens així de grossos, a Faió i a Capçanes? Bisbes» —i aquí rialletes de tota la taula, és clar.
Cap diccionari, em sembla, no recull aquesta accepció, però l’Alcover-Moll n’inclou dues que m’han semblat curioses: «d) Esser bisbe: estar sense diners (Barcelona).—e) Fer bisbe algú: desposseir-lo de tot son haver (Barc.)».
Ah, i per cert, un bloc que vaig descobrir l’altre dia per si hi voleu pegar un cop d’ull: Un buidatge del Coromines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada