Comencem amb un llibre publicat per Angle Editorial ara fa uns mesos i que em fa l’efecte que ha passat bastant de puntetes per les llibreries, tot i que jo no segueixo gaire aquestes coses. Ara diuen que en Bertolucci n’ha rodat una pel·lícula, la primera que fa en deu anys, o sigui que tard o d’hora se'n parlarà... esperem-ho.
La veritat és que a les primeres pàgines el llibre em va fer patir una mica. El nom de l’Ammaniti em sonava d’algun dels títols que ha publicat en català (Com Déu mana, Que comenci la festa...), però mai no havíem tingut el plaer de coneixe’ns, i quan em van encarregar la feina me’n vaig alegrar, perquè és d’aquells autors que em despertaven una certa curiositat però que probablement mai no hauria fet el pas de llegir-me’l per mi mateix. A les primeres pàgines, dic, em van saltar tots els llums d’alarma, perquè semblava el típic llibre sobre les aventures i desventures d’un adolescent sense amics... ben escrit, amb la seva gràcia, però ai. La cosa s’anima amb l’aparició de la germanastra del noi, que arrossega una bona colla de problemes i que dóna una mica de vida a un llibre que apuntava a poca cosa, i després, al final... és difícil que un llibre et provoqui una esgarrifança mentre estàs treballant, però el cas és que aquest que me la va provocar.
Val a dir que a aquesta esgarrifança hi va ajudar molt la traducció de Joan Casas, que em va facilitar molt la feina (no tinc el gust de coneixe’l, però em sembla que és aquest senyor). Una cosa que li preguntaré si mai tinc ocasió de veure’l és si sap per què el títol es va transformar en Tu i jo, en lloc del Io e te original... En anglès s’ha traduït com Me and you; en francès, com Moi et toi; en portuguès, com Eu e tu; en castellà, com Tú y yo... mmm. En fi, aquestes coses a vegades passen.
I au, doncs, amb aquesta petita ressenya declaro inaugurat el bloc.
Info addicional:
128 pàgines i 14,90 eurets
L'enllaç a la pàgina del llibre en català.
El web de míster Ammaniti.
Biografia de Niccolò Ammaniti a la Viquipèdia.
Ahir va sortir aquesta entrevista a Niccolò Ammaniti a l’Ara. Compte, que explica alguna cosa de l’argument :(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada