El llibre té dues gràcies. La primera, la més evident per a un filòleg, és aquell estil tan elegant de la literatura germànica d’entreguerres (el llibre és del 49, però Mises en aquell moment ja apunta a vellet venerable), que permet fer una exposició clara i amena d’un tema a priori complex, si més no per a un llec en la matèria. Em van semblar particularment entranyables les constants al·lusions al geni creador, que avui no són moneda corrent.
La segona és la capacitat de l’autor de resumir en un miler llarg de pàgines un tema complex, la manera com influeix l’acció humana en l’economia, en un text que permet acostar-se fàcilment a les bases ideològiques de l’economia neoliberal. Aquí ens hi podríem allargar molt i ja em perdonareu que no ho faci, perquè d’una banda ens estendríem més del que cal, i de l’altra això només vol ser un petit apunt sobre el llibre (intentaré tornar a parlar-ne més endavant). El que sí que vull remarcar és una cosa que em va quedar gravada a foc, perquè l’hem estat veient molt aquests darrers anys: quan parla de l’economia de lliure mercat, entre moltes altres consideracions, Mises alerta sobre el poder dels gerents, el que avui en diríem alts directius (capítol 15, apartat 10). El perill, explica, és que, com que el gerent participa en els beneficis i no en les pèrdues, prengui més riscos dels raonables encegat per la possibilitat d’aconseguir uns guanys més elevats. I ja sabem com acaba la cosa: si tot va bé, se’n surt amb les butxaques plenes, i si va malament els qui s’arruïnen són els altres... A algú li sona?
Ja he dit que ara mateix no em veig amb cor de fer-ne un resumet d’extensió raonable, miraré de posar-m’hi un altre dia si el temps m’ho permet. Ara, sí que apunto altres temes que apareixen a L’acció humana i que no t’esperaries trobar en un llibre d’economia actual, com ara la crítica als models econòmics socialista i nacionalsocialista (que avui sonen una mica desfasades, perquè aquests models fa molt que no s’apliquen), la condemna de la guerra i de l’esclavisme com a elements ineficients des del punt de vista econòmic (de l’esclavisme també, senyor Rajoy) o les referències al geni creador ja esmentades; també sorprenen, a la primera part del llibre, totes les consideracions de tipus més aviat filosòfic sobre la praxeologia (o ciència de l’acció humana) i la catalàctica (ciència de l’intercanvi o com els mercats fixen els preus), que potser són la part més prescindible de tot plegat, amb molta palla i poca teca. Més endavant ja es troben els temes típics i tòpics d’un llibre d’aquesta mena: el mercat, els preus, com funciona l’intercanvi, l’interès, l’expansió creditícia, feina i salari, els problemes de l’intervencionisme... Aquesta edició es tanca amb un petit article del mateix Mises, «Crítica del raonament de Böhm-Bawerk en defensa de la seva teoria de la preferència temporal», un glossari de termes i un índex de conceptes.
Jo no dic res :-p |
Una mica més d’info:
1.520 pàgines i 75 eurets
Pàgina del llibre a l’editorial Columna
Web de l’
Entrevista a Joan Torras, promotor de l’edició catalana del llibre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada