diumenge, 8 de juliol del 2012

Com editar un PDF


Editar un PDF és un autèntic maldecap: quan els clients em van començar a enviar PDF perquè els corregís, encara que només fossin dues pàgines, em creaven un problema dels grossos. Gràcies a Déu, després de moltes hores de recerca, de moltes emprenyades (com pot ser que no hi hagi ni un puto editor de PDF gratuït?) i de resoldre-ho de les maneres més estrambòtiques possibles (fer servir l’Inkscape, corregir el text en paper i després escanejar-lo i moltes altres solucions imaginatives que no explicaria mai en públic), vaig aconseguir trobar una solució com Déu mana.

Per editar un PDF jo conec dos programes: el PDFescape i el Xournal. El PDFescape és una eina en línia, gratuïta, que us permetrà escriure sobre un PDF preexistent; també hi podeu afegir imatges, enllaços, eliminar pàgines, incorporar notes... Per al que ens interessa, si sou correctors el que us anirà millor és escollir l’opció «Freehand»: la seleccioneu, feu un gargot qualsevol, cliqueu sobre el gargot que acabeu de dibuixar i a la part de dalt us apareixerà l’opció per triar el color i el gruix del traç. Escolliu el vermell i a partir d’aquí ja no tindreu cap problema. El PDFescape té una limitació, però: no permet treballar amb arxius de més de cent pàgines (això s’arregla fent servir el PDF Split and Merge, aka PDFsam, que us permet cosir, tallar i sargir els PDF al vostre gust).



Si això de treballar en línia no us fa peça, hi ha una altra opció: el Xournal, que és una petita meravella i us permetrà corregir de manera fàcil i intuïtiva. Té dues pegues, però: la primera, que s’ha d’anar amb compte a l’hora de desar el fitxer. No heu de fer un «Save» o un «Save As» normal, sinó que heu de triar l’opció «Export to PDF» (Ctrl+E); si no, el fitxer quedarà desat en el format .xoj, que no ens servirà de gaire. La segona pega és que si el PDF no està «net» (té fragments ressaltats amb fluorescent groc o algú hi ha inserit comentaris al marge), el programa no ho sabrà llegir i no us permetrà obrir el fitxer. El Xournal és un projecte universitari i va deixar de desenvolupar-se el 2009, i per això no sap interpretar les característiques més noves del programa d’Adobe; per ara això no és un gran problema, però suposo que amb els anys el Xournal deixarà de ser útil. Una llàstima, perquè és el primer editor de PDF gratuït que vaig fer servir i el que utilitzo més sovint. Ai, una darrera cosa: quan deseu el fitxer hi ha una petita pèrdua de qualitat en la qualitat d’imatge... no és res greu, pràcticament no es nota, però si sou molt primmirats potser us fa arrufar el nas.



A banda d’aquestes opcions gratuïtes, n’hi ha d’altres de pagament, és clar. La millor de les que jo conec és el Foxit Editor, que és igualet que el programa d’Adobe Acrobat i us permet utilitzar-lo durant un mes de manera gratuïta, però passat aquest mes ja us tocarà rascar-vos la butxaca (i això no ho volem, oi que no?).

I un últim detall: si només heu d’editar algun fullet de tant en tant potser no val la pena, però si heu de treballar amb fitxers més grossos us serà molt útil comprar-vos una tauleta gràfica, que és com un Telesketch modern que va amb un boli electrònic (a mi m’ho van explicar així, que no tenia ni idea que existien aquestes coses). Jo tinc aquesta, que val cinquanta eurets i fins ara m’ha anat la mar de bé.

2 comentaris:

  1. M'apunto el PDFescape. D'altra banda, per a usuaris de Mac hi ha l'Skim (http://skim-app.sourceforge.net/). Està més pensat per a professors que corregeixen treballs i es pot fer una mica pesat (no deixa fer gargots), però m'ha resolt més d'una feineta.

    ResponElimina
  2. Oh, molt interessant, merci! Jo quan tenia un Mac feia una captura de pantalla de cada pàgina i després hi guixava a sobre amb el programa d'edició d'imatges, que ara no recordo com se diu (el Paint del Mac, diguem). No era una gran solució però feia el fet.

    ResponElimina